NEWS


Natura

Architettura

Get married

Gente al lavoro

Momenti di vita

Point of view

Fotografia sportiva

TARANTO E POESIA

La poesia di Fernanda Melchionne Ferilli

‘A Varca suletàrje” 

T’è arrenàte, 

varca méja suletàrie,

a ‘na fiangàte

sus ‘a le chiànghe 

d’’a banghìna viànghe…

De Prùre, affacciàte a ‘mare, 

sott’a làmie de ‘stu ciele azzurre,

te priésce a sendé ‘a mùseche de l’ònne 

c’’u sciacquarìje 

c’accumbàgne chiàne chiàne

'a canzòne ca càntene le gaggiàne ! 

Fernanda Melchionne Ferilli

 

Traduzione in italiano

"La Barca mia solitaria"

Ti sei arrenata, 

barca mia solitaria, 

su un fianco, al lastricato 

della banchina bianca... 

Di Prua, affacciata a mare, 

sotto una cupola di cielo azzurro, 

ti rallegri a sentire la musica delle onde 

con lo sciacquìo 

che accompagna piano piano

la canzone che cantano i gabbiani!

Fernanda Melchionne Ferilli

Attrice - Poetessa – Scrittrice - Autrice di testi e melodie.

Nata a Taranto, dove tuttora vive ed opera.

...* Da l'orizzonte

il sole, indora il mare

con un abbraccio languido di luce

che: la brulla scogliera raggiunge

offrendo all'imponente ringhiera cancellata

un favoloso quadro

di esemplare bellezza fatata! *...

 

Fernanda Melchionne Ferilli


Tarde Nuèstre

C’è ‘tenghe ind’a ‘sta cape ‘stamatìne!

‘nu penziére me gire chiàne chiàne,

come gìre ‘na ròte de mulìne

e me macìne ‘u core sane sane…

Tott’’a sciurnàte po’, ‘nu scàppe e fùsce

fìne a quànne ‘a fatìje no’ ‘s’ha spicciàte,

fìne ca ‘u Patetèrne ‘ngiéle ‘a lùce

d’’u sole, no’ ne stùte cu ‘nu fiàte!

Hagghje fermàte ‘a màchene a’ ‘banghìne,

hagghje stutàte ‘a luce e po’ ‘u motòre

e hagghje scennùte a piéde, su’ ‘a marìne:

No’ se sendéve manghe ‘nu remòre!

Sule l’ònne, sciucanne a taulòne

secutànnese com’a criatùre,

s’ascunnèvene sott’a ‘nu varcòne…

Po’, tìr’a ‘méje e a téje, tanne pe’ tanne,

cu le paranze ‘mbràzze, core a core,

sparìvene fucènne a mare granne!...

Me perde a wuardà ‘u mare, e chiùde l’uècchie!

mèndre l’addòre fìne, pràja pràje,

vulànne me ne porte a Manganècchie!

Paradìse ca no’ me scòrde màje!

Le sciàje, asciardenàte miénz’a ‘mare!

Cu ‘a cape all’arie , ‘o sole! all’àcque e ‘o vjènde!

‘nfùnne acciaffàte cu le pruvulàre…

E po’, le cuzzarùle, attiènde attiénde!

‘Nu vellùte paréve quèdda trèzze!

sculànne piòggie de crestàlle e argjende

Ce prjésce all’uècchie, ‘a cozze! 

e cè freschèzze,

mèndre partéve ‘mbòppe p’ògne vjénde!

E quànne s’azzettàve ind’a ‘nu piàtte?

apèrte da ‘a grammèdde, cu ‘nu tòcche!

asséve quìdde frùtte méle e ‘làtte,

ca se squagghjàve su’ a le mùse e ‘mòcche!

A! quand’è ‘bèlle ‘stu Paìse mìje!

mànghe ce ‘u tjémbe, a quà nonge ha passàte

ma ce wuàrde ‘nu pìcche sus’a vìje…

da ‘nu sgumènde me send’acciaffàte!

Le màchene: zafìrre addurmesciùte!

‘Nu dràghe a ciénde cape… scètte fuéche!

Fa ca tànne, da ‘ngiéle vo’ cu stùte

Le stèdde, pe’ scettàrle a ‘n’òtre luéche!

Po’, no’ ve dìche ‘ndùrne… quànda tàne

De serpiénde ascunnùte… prond’a tutte…

E a cì càpete, mar’a jìdde! sàne

é sbranàte, sùle cu ‘nu gnùtte!

Avèssem’a cangià ‘nu pìcche ‘a càpe!...

Quìdde c’ha stàte, ha stàte! Già se sàpe…

ma Tarde Nuèstre esìste! E ne sté ‘chiàme!

Stè cèrche aiute… 

E dàmele ‘stà mane!.

Fernanda Melchionne Ferilli

Grazie Fernanda!

marcellodallarena@yahoo.it